Després d’un llarg trajecte, per fi arribem al país del Sol Naixent, amb ganes d’experimentar un país amb tants contrastos i tanta cultura com el Japó.
La ciutat d’Osaka és la primera parada i aquí ja comencem a viure el xoc cultural, amb el batibull aclaparador de gent, gratacels, llums de neó i de paradetes de menjar al carrer de les zones comercials de Doutonbori Street.
Doutonbori Street a Osaka al capvespre
Una altra de les primeres experiències impactants és, sens dubte, el primer cop que agafem el famós tren bala (shinkanshen), una de les creacions nipones que és una bona mostra de la tecnologia local: eficient, còmode i que compleix totes les expectatives, també la de posar en pràctica el sentit de l’ordre japonès.
Després de tanta modernitat, tenim ganes de començar a descobrir el vessant més tradicional del Japó, i des d’Hiroshima fem una de les visites més especials. Al temple Itsukujima, situat a l’illa de Miyajima, la seva harmonia amb la natura i el paisatge ens connecta amb la part més espiritual de la cultura nipona. Allà, a més, la nostra guia Keiko ens apropa alguns dels cultes rituals: el temizu, la cerimònia de l’ablució que consisteix a rentar-nos les mans abans d’entrar al temple per desprendre’ns de possibles maleses i contaminacions.
Cerimònia de l’ablució (esquerra) i cerimònia del tè (dreta)
Per continuar endinsant-nos en les tradicions japoneses, la propera parada és Kioto, una de les ciutats on el llegat cultural es fa més visible. Al barri vell de Gion és on esperem descobrir aquest fascinant món. Amb la càmera a punt, no ens podem estar de fer fotografies a tort i a dret les noies vestides amb els tradicionals kimonos de preciosos colors. El que ja no és tan senzill és fotografiar les maiko o geiko, sobretot sense maquillar, però ho aconseguim.
Geiko sense maquillatge (esquerra) i noies amb kimono (dreta)
I què seria de la cultura nipona sense la famosa cerimònia del te? Doncs ens la van ensenyar pas a pas i algun membre del grup, com la Montse, es va atrevir fins i tot a fer-la ella mateixa. No cal dir que va ser ben entretingut, com també ho va ser el taller de pa d’or al qual vam assistir i on, aquí sí que tots, vam posar a prova els nostres dots artístics elaborant cadascú de nosaltres una postal amb pa d’or que ens hem endut de record cap a casa.
Fent la postal durant el taller d’artesania amb pa d’or
De camí a Tòquio gaudim d’unes precioses vistes dels anomenats Alps Japonesos ben nevats. Ja a la metròpoli més poblada del món ens esperaven dues visites “sorpresa” amb les quals no comptàvem i que ens van encantar: Shibuya, el creuament de carrers més transitat del món, que recorda una mica a la mítica Times Square de Nova York i que ens va divertir d’allò més, i la torre de comunicacions, el disseny de la qual està clarament inspirat en la Torre Eiffel de París. Totes dues tenen en comú unes vistes magnífiques, tot i que la de Tòquio està pintada dels característics blanc i vermell.
El concorregut creuament de Shibuya a Tòquio
Vistes des de la Torre de Tòquio
Són molts els moments i les experiències viscudes en aquest viatge en grup a Japó, tan sorprenent per a tots. En aquesta crònica n’hem volgut recollir algunes, però de ben segur que cadascú de nosaltres guardarà les seves experiències en forma de record per sempre.