Vistes del centre històric de Florència al capvespre
Se sol dir de Florència que és un museu a l’aire lliure per la bellesa dels seus edificis i places i per la gran quantitat d’obres d’art que la ciutat atresora. Al bressol europeu del Renaixement, els millors genis de l’època hi van deixar la seva empremta. Artistes i arquitectes com Miquel Àngel, Donatello, Ghiberti, Masaccio i Brunelleschi van contribuir amb les seves obres mestres a enriquir el patrimoni artístic i cultural de la capital de la Toscana. Sense entrar en els seus museus, en aquest article et proposem un passeig per alguns dels racons més bonics del centre històric de Florència.
Plaça del Duomo
Santa Maria del Fiore amb el Campanile i el Baptisteri a la plaça del Duomo de Florència
El cor d’aquest centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1982 és la plaça del Duomo, on hi trobem la catedral de Santa Maria del Fiore, l’edifici religiós més emblemàtic de la ciutat. La seva façana de marbre blanc i verd està coronada pels quatre milions de maons vermells que formen la gran cúpula de Brunelleschi, una meravella de l’arquitectura del primer Renaixement de la qual el seu autor en va amagar les tècniques de construcció com un gran secret que fins ara no s’ha desvetllat: els maons exteriors i els de dins, els que aguanten el pes, no estan col·locats en la mateixa posició.
A més de l’edifici principal, cal destacar dos elements que completen la gran bellesa d’aquest conjunt arquitectònic: el Campanile independent de 84 metres d’alçada que va dissenyar Giotto i el Baptisteri, una construcció més modesta que destaca per la qualitat excepcional dels relleus de les seves portes que va fer l’escultor Ghiberti al llarg de 21 anys. Miquel Àngel va batejar aquesta obra sublim amb el nom de “Les portes del paradís”, en quedar captivat per la bellesa d’aquests relleus de bronze de temàtica bíblica.
Plaça de la Signoria
“Perseu amb el cap de Medusa” a la Loggia dei Lanzi de la plaça de la Signoria
Aquesta plaça històricament va ser el centre neuràlgic i polític de la República de Florència i una bona mostra n’és l’estàtua eqüestre dedicada a una de les personalitats més il·lustres de l’època, Cosme I de Mèdici. Precisament l’edifici que presideix la plaça de la Signoria és el Palazzo Vecchio, actual seu de l’ajuntament florentí i un dels palaus més famosos de la ciutat. El seu estil de construcció evoca la solidesa dels castells medievals. La planta quadrada, les parets i la façana amb l’encoixinat en pietra forte, els merlets i els escuts d’armes en són alguns dels elements més identificatius, però el que més crida l’atenció és la Torre d’Arnolfo, que deu el seu nom a l’arquitecte del palau Arnolfo di Cambio, que gairebé arriba als 100 metres d’alçada.
A l’exterior del palau, a l’entrada, ens donaran la benvinguda rèpliques d’obres mestres de l’escultura renaixentista com el David de Miquel Àngel, l’Hèrcules i Caco de Bandinelli i Judit i Holofernes de Donatello, ja que les originals es conserven a l’Acadèmia i a d’altres museus per preservar-les. Però aquestes no són les úniques escultures a l’aire lliure que confereixen a la plaça aquesta atmosfera de museu. Ben a prop s’hi troba la Loggia dei Lanzi, la llotja dels llancers, una llotja porticada on hi trobarem més escultures d’inspiració clàssica i de gran bellesa, de les quals sens dubte ens captivarà el Perseu amb el cap de Medusa de Cellini.
Piazzale degli Uffizi
L’ambient del Piazzale degli Uffizi de Florència
Des de la Loggia dei Lanzi només cal tombar la cantonada per trobar-nos una de les galeries d’art més famoses de tot el món: la Galeria Uffizi. La col·lecció que alberga aquesta galeria és una visita obligada per als amants de l’art i de la pintura, però si el que volem ara és seguir gaudint de l’ambient del carrer, podem continuar passejant pel Piazzale degli Uffizi, un passeig que travessa les galeries porticades d’aquest edifici amb forma d’”U” fins arribar a la riba de l’Arno.
Un dels atractius d’aquest passeig és que en algunes de les columnes hi ha escultures dels toscans més importants del món de la cultura, de la política i de les ciències. Així, mentre anem caminant ens anirem trobant amb genis de la pintura com Miquel Àngel o Leonardo da Vinci, homes de lletres com Dante o Petrarca, científics universals com Galileu o grans viatgers com el navegant Amerigo Vespucci, en un lloc en què gràcies al classicisme i la unitat estètica de tot el conjunt ens semblarà que estem fent un petit viatge en el temps i en la història.
Ponte Vecchio
Posta de sol al Ponte Vecchio de Florència
El colofó d’aquest passeig és un dels ponts més famosos del món. El Ponte Vecchio és una de les icones de Florència i connecta el centre de la ciutat amb la zona d’Oltrarno, on també hi ha grans atractius arquitectònics com el Palau Pitti i els Jardins de Bòboli o l’església del Santo Spirito.
Aquest històric pont de pedra que se sustenta sobre tres arcs és un dels més antics d’Europa, ja que va ser reconstruït l’any 1345 i des de sempre ha estat un espai de gran activitat comercial. En els seus orígens, a les cases penjants hi havia sobretot carnissers i escorxadors, però amb els temps el tipus de negoci es va anar refinant i les seves botigues les van ocupar principalment joiers, comerciants d’or i orfebres. Una curiositat més que ha engrandit la llegenda de romanticisme del pont és la tradició dels enamorats de lligar-hi cadenats a les baranes com a símbol de l’amor que els uneix.
Tot i que per la seva singularitat sempre crida l’atenció, un dels millors moments per contemplar el Ponte Vecchio és al capvespre. Mentre el sol es va ponent i a poc a poc els llums dels fanals i de les construccions que l’envolten es van encenent, el pont es reflecteix cada cop amb més intensitat a les aigües de l’Arno, que li fan de mirall, donant lloc a una de les imatges més pintoresques d’aquesta ciutat on l’art es respira a cada racó.