Prato della Valle a Pàdua
Pensar en Itàlia és pensar en art i cultura. Les seves ciutats són plenes de grans edificis i obres d’art que han inspirat escriptors, pintors, personalitats de les ciències i de les lletres. Algunes d’aquestes localitats són conegudes universalment, però d’altres són encara petits tresors per descobrir. Trieste, Udine i Pàdua són tres ciutats prop de les costes de l’Adriàtic que et sorprendran pel seu llegat cultural. Vols saber per què?
Trieste
Canal de Trieste
Situada a la frontera amb Eslovènia, aquesta ciutat va pertànyer a l’imperi austrohongarès fins a principis del segle XX, fet que es nota tant en l’arquitectura com en les influències culturals de la ciutat, on hi trobem algun temple ortodox com l’església de San Spiridone.
A Trieste es respira literatura. Els seus bonics carrers i la seva atmosfera costanera van atraure prestigiosos escriptors europeus com James Joyce, que va viure durant setze anys en aquesta ciutat que considerava la seva segona pàtria. Per rememorar l’estada de l’escriptor irlandès a Trieste, la ciutat li ha dedicat una escultura al Ponte Rosso, un itinerari que recorre els seus llocs predilectes i el Museu James Joyce. A més, Trieste ha estat el bressol d’escriptors italians il·lustres com Umberto Saba, Italo Svevo i el seu relleu generacional Claudio Magris, que a obres com Microcosmos, ambientada a l’històric cafè San Marco de la ciutat, crea una obra cabdal per entendre la ciutat i les seves influències culturals.
Prop de Trieste, la localitat de Duin i el seu castell van inspirar les Elegies de Duino de l’escriptor Rainer Maria Rilke, considerades una de les obres poètiques més destacades en llengua alemanya.
Udine
El somni de Jacob de Tiepolo a Udine
Sovint associem Itàlia a l’art renaixentista, però una de les figures més destacades de l’art del Barroc i del Rococó va néixer a Venècia. Giambattista Tiepolo es va situar al panorama internacional gràcies a la seva estada a Udine entre els anys 1726 i 1730 sota el mecenatge de Dioniso Delfino. Des de llavors a molts espais de la ciutat hi trobem la seva empremta i la del seu fill, també pintor, Giovanni Domenico Tiepolo.
La connexió entre el pintor i Udine és tan gran que fins i tot a vegades es fa servir el nom Tiépole per referir-se a la ciutat. Tot i que bona part de l’obra d’aquest pintor de renom és a museus i galeries de l’estranger, Udine té l’honor d’haver inspirat l’ús de la llum i els colors del seu estil i acull alguns dels seus primers treballs.
Hi ha pintures de l’autor a la catedral i al castell d’Udine, però la mostra més important de la seva obra és al Palau Arquebisbal d’Udine, que també és la seu del Museu Diocesà i les Galeries de Tiepolo. Repartits en diferents cambres i sales, en aquest palau de principis del segle XVIII trobem alguns dels frescos més destacats de l’autor. A les escales d’honor hi trobem la Caiguda dels àngels rebels i a la galeria dels episodis hi ha altres obres de temàtica bíblica com Sara i l’arcàngel o El somni de Jacob en què, a mode de curiositat, l’artista va fer servir aquest personatge per fer-se un autoretrat.
Pàdua
Condotiero Gattamelata de Donatello a Pàdua
D’aquesta bonica ciutat del Vèneto cal destacar-ne el seu jardí botànic, inscrit al Patrimoni Mundial de la Humanitat de l’Unesco, i la Basílica de Sant Antoni, on hi ha les despulles del venerat Sant Antoni de Pàdua. Presidint la façana ens dona la benvinguda al temple el Condottiero Gattamelata, una excel·lent estàtua eqüestre de l’escultor renaixentista Donatello.
La cultura sempre ha tingut un paper fonamental en la vida de la ciutat, ja que la seva universitat es va fundar l’any 1222, convertint-se en una de les pioneres d’Europa. A les seves aules hi han donat classes magistrals molts intel·lectuals il·lustres, però, sens dubte, si hi ha un nom que destaca per la seva fama i influència en la ciència i en la cultura és el de Galileu, que es va traslladar a la Universitat de Pàdua l’any 1592. Durant gairebé vint anys, a més d’impartir classes de matemàtiques i astronomia, es va dedicar a la investigació i aquí va ser on va perfeccionar l’invent del telescopi, amb el qual va aprofundir en l’estudi de la lluna i de l’univers.