Panoràmica del casc antic de Khiva
Hi va haver un temps en què la Ruta de la Seda era la principal ruta comercial del món. Des de la Xina oriental fins a Roma, els mercaders i els seus bens travessaven Àsia i Europa en una aventura que els portava per grans imperis i ciutats impressionants. Al cor de la Ruta de la Seda hi havia tres ciutats que brillaven amb llum pròpia: Khiva, Bukhara i Samarcanda. Actualment a l’Uzbekistan, aquestes tres ciutats han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la seva bellesa arquitectònica i pel seu valor històric i cultural. Visitar-les és fer un viatge al passat i tota una lliçó d’història en directe i seran tres de les principals protagonistes del nostre proper viatge cultural en grup de Mitic Viatges L’Uzbekistan, el cor de la Ruta de la Seda. Vols saber per què?
Khiva
Minaret Kalta Minor de Khiva
Segons la llegenda, quan Sem, el net de Noè, va arribar a l’encisadora Khiva va excavar-hi el pou Keivah, que és el que va donar nom a la ciutat. Tot i l’aridesa del seu entorn, amb el pas del temps i dels successius imperis que la van poblar, Khiva es va anar erigint un important nucli econòmic i cultural del qual el seu casc antic, l’Itchan Kala, és el seu tresor més gran. Les muralles ondulades d’aquesta ciutadella amaguen al seu interior més de 200 monuments històrics que ens deixaran tan bocabadats com si escoltéssim les històries de Les mil i una nits. Tot i que la veritable màgia és passejar pel centre històric, una mostra prodigiosa de la millor arquitectura àrab des del segle XII fins al segle XIX, hi ha alguns monuments destacats que ens captivaran.
El Kalta Minor és un espectacular minaret inacabat que havia de ser vist des de Samarcanda, com si fos un far que il·luminés Khiva i un exemple del poder de la regió. Dels 80 metres d’alçada previstos, finalment va quedar en 26 metres, però el seu espectacular diàmetre i la bellesa dels seus motius decoratius de rajola blava resulten impressionants. La Mesquita Juma, del segle X, és la més antiga de la ciutat i el seu pati, amb més de 200 columnes de fusta tallades a mà, és un altre dels tresors arquitectònics de la ciutat. La Madrassa Islam Khodja i el seu minaret, que és el més alt de la ciutat, són un altre dels conjunts arquitectònics imprescindibles de Khiva.
Bukhara
Iwan de la mesquita Bolo Hauz, amb columnes de fusta policromada tallades a mà
Si volem conèixer la història de la Ruta de la Seda, ens hem d’aturar a Bukhara. Aquesta ciutat situada a l’oasi de Zeravsan ha estat una de les ciutats perses més destacades, un focus cultural per a la civilització iraniana. Això es veu reflectit en el patrimoni arquitectònic de Bukhara, que en el seu moment d’esplendor va arribar a sumar gairebé mig miler de mesquites i madrasses. Passejar per Bukhara, bressol de grans científics àrabs com Avicenna, és un plaer per als sentits i tota una immersió cultural.
Els curiosos minarets amb cúpules de la mesquita Chor Minor a Bukhara
Si hi ha un indret fascinant a Bukhara, aquest és la plaça Po-i-Kalon, un complex format per la Mesquita Kalon, una madrassa i l’imponent minaret Kalyan, de 45 metres d’alçada i que és, sens dubte, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat. També ens sorprendran el Mausoleu d’Ismail Samani, que data del segle X i va ser construït en homenatge a un dels emirs més poderosos de la dinastia Samànida, i la mesquita Bolo Hauz, que destaca per un magnífic porxo porticat de columnes de fusta treballades a mà. Una altra de les construccions més singulars de Bukhara és el Chor Minor, una mesquita que antigament formava part d’una madrassa i que té quatre minarets simètrics coronats per quatre cúpules de rajola blava.
Samarcanda
Plaça del Registan de Samarcanda. Fotografia d’Ekrem Canli
De totes les ciutats de l’Uzbekistan, possiblement Samarcanda és la que ha tingut més ressò al llarg de la història i potser la que més s’associa a la mística viatgera de la Ruta de la Seda. Això es deu en gran part al fet que l’emperador Tamerlà va decidir convertir aquesta ciutat en la seva joia i en el far al món de la dinastia timúrida i de l’imperi persa, que es va arribar a estendre des de l’Índia fins a Turquia. Una de les peculiaritats de Samarcanda és que es tracta d’una de les ciutats del món que ha estat habitada de manera ininterrompuda des de fa més temps, per la qual cosa el seu llegat cultural i patrimonial es remunta a milers d’anys.
A més del nom de Tamerlà, que reposa eternament al mausoleu Gur-i-Emir, una de les construccions imprescindibles de la ciutat, l’altre nom per excel·lència de Samarcanda és el Registan. En l’era d’esplendor de la Ruta de la Seda, aquesta plaça va ser gairebé el centre del món, una cruïlla on confluïen cultures de tots els imperis i civilitzacions. Les tres madrasses de la plaça del Registan, Ulugbek (segle XV), Shi-Dor (segle XVII) i Tilla Kori (segle XVII), formen un conjunt de gran bellesa. Aquests temples del coneixement ens fascinaran amb la seva decoració inspirada per les ciències i la natura. Un altre dels llocs que més ens sorprendran de Samarcanda és la necròpolis Shaki Zinda, amb mausoleus espectaculars que ens impressionaran d’allò més mentre passegem per una de les necròpolis més grans de tot Àsia Central.
Els mausoleus de la necròpolis Shaki Zinda de Samarcanda