Al nord-oest d’Itàlia, hi trobem la regió de Friül-Venècia Júlia, un petit tresor que sembla voler amagar-se prop de les veïnes Àustria i Eslovènia. Potser no és la regió més turística del país, però al llarg d’aquest viatge de cinc dies per Itàlia hem descobert la bellesa del seus paisatges i el llegat cultural de ciutats com Trieste, Udine, Treviso o Pàdua, que ens han emocionat i han sorprès ben agradablement.
La literària Trieste ens ha rebut amb tots els honors i un dels seus habitants més il·lustres, el vent anomenat Bora, ens ha fet d’amfitrió. D’aquest vent famós per la seva potència, Stendhal va dir que quan bufa et fa por que se t’endugui el braç amb que t’aguantes el barret. Les seves fortes ratxes ens han acompanyat en la nostra visita a la Piazza de l’Unità d’Italia i a tots els racons de Trieste.
De la mateixa manera que James Joyce o Italo Svevo han deixat la seva empremta a la ciutat, en els romàntics paisatges de Duin hem seguit el camí de Rainer Maria Rilke per gaudir de la visita al Castell de Duino. A l’interior d’aquest castell de la noble família alemanya Thurn und Taxis, que va acollir a Rilke, a Thomas Mann i a altres literats de prestigi, hi hem trobat un autèntic museu, amb cambres que atresoren peces de gran valor, una preciosa escala de cargol i, en especial, un constant homenatge a la figura de Rilke que aquí es va inspirar per a les seves cèlebres “Elegies de Duin”. Des de les balconades de l’exterior del castell, plenes d’estàtues d’inspiració clàssica, hem gaudit d’unes impressionants panoràmiques del paisatge i de la bonica experiència de veure com els sol es ponia a l’Adriàtic, banyant de llum rogenca el penya-segat de la Dama Blanca.
La monumental plaça de la Llibertat i la seva preciosa torre del Rellotge, al cor del centre històric d’Udine, han estat un bon punt de partida per seguir els passos de Tiepolo, un dels pinzells més importants del Barroc italià i internacional. En la nostra visita al Palau de l’Arquebisbat hem pogut contemplar les obres i frescos de les Galeries Tiepolo, recórrer les seves sumptuoses sales i biblioteques i gaudir del fantàstic domini del traç i dels colors suaus, plens de llum, d’aquest mestre de la pintura.
Sens dubte, una de les visites més pintoresques ha estat Cividale, un poblet de carrerons empedrats, amb unes vistes magnífiques del riu i de la natura que l’envolta, que ens ha descobert tresors inesperats com l’església longobarda de Santa Maria in Valle, única a tot Europa. I l’acollidora Treviso ens ha sorprès pels seus racons encisadors, com la Isola de la Pescheria i els seus canals, amb casetes i balcons exquisidament guarnits amb flors. Passejant pels seus tranquils carrers no ens ha estranyat que aquesta petita ciutat sigui una de les que té un millor nivell de vida a tot Itàlia.
I, com a cloenda, hem pogut fer un petit tast de Pàdua, una ciutat meravellosa que també ens ha captivat. N’hem pogut veure les precioses porxades del Palau de la Ragione, un dels més destacats d’Itàlia, la magnífica basílica de Sant Antoni de Pàdua i encara ens hem quedat amb ganes de més. En acabar el viatge tots coincidim que de ben segur que tornarem a Pàdua. D’aquesta experiència fantàstica, en guardarem per sempre un bonic record.