El Grup de Mitic Viatges a Xipre
Amb la calma i el benestar tan propis del Mediterrani es va desenvolupar el nostre viatge en grup per Xipre, una illa on sembla que el temps s’aturi. No és d’estranyar si els seus primers habitants foren déus, com la bella Afrodita i Hefest! I és que les serenes aigües del nostre estimat Mediterrani són el teló de fons de molts vestigis grecs i romans de l’illa, però també de la majoria de ciutats xipriotes. I també fou el marc incomparable que ens acompanyava cada matí en despertar-nos a l’habitació de l’hotel.
La costa xipriota banyada pel Mediterrani
Tot recorrent impressionants jaciments arqueològics, passejant per antics nuclis medievals i visitant meravelloses esglésies bizantines vam anar reconstruint i entenent la llarga i agitada història d’una illa que ha estat una cruïlla de camins de navegants i pobles procedents d’Europa, Àfrica i Àsia. En aquest sentit, dues visites ben reveladores i que vam gaudir molt van ser les del Museu Arqueològic i el Museu Bizantí de Nicosia, on els objectes exposats i les explicacions de la nostra guia ens van fer viatjar en el temps.
Amfiteatre romà a Xipre
Un dels preciosos mosaics romans de Xipre
Les magnífiques esglésies pintades de les muntanyes de Troodos també van ser un dels plats forts del viatge, concretament el monestir catòlic de Sant Joan Lampadistis a Kalopanayiotis, que conserva en el seu interior bellíssims exemples d’art bizantí d’entre els segles XI i XIX. Precisament en aquest monestir que ara funciona com església vam conversar amb el capellà sobre Xipre i fins i tot es va fer una foto de grup amb nosaltres.
Tot el grup acompanyat del capellà del monestir catòlic de Sant Joan Lampadistis a Kalopanayiotis
Els xipriotes, vam comprovar, són propers i sociables i això ens va permetre viure experiències ben autèntiques fruit de situacions espontànies que ens van recordar que anys enrere també era així a casa nostra i potser encara és així a poblacions petites lluny de les grans urbs. A Kakopetria, al nord de les muntanyes de Troodos, per exemple, una dona molt amable ens va deixar tastar Kolifa, un plat típic consistent en blat bullit amb magrana, sèsam i panses, que és tradició dur a l’església a beneir el dia festiu d’un sant. Aquell dia era Sant Styalianos i el Kolifa que vam tenir l’honor de tastar ja estava beneït i tot. En una altra ocasió, a la petita vila d’Omodos, vam estar xerrant amb un aldeà, fent-nos entendre com podíem cadascú en el seu idioma, que ens va regalar raïm acabat de collir de la seva pròpia terra. Aquests moments entranyables són també la gràcia dels viatges i els records que al cap i a la fi et queden dels llocs que visites i les diferents cultures que coneixes.
Tastant kolifa beneït que duia una dona xipriota
Si vols veure totes les fotos d’aquest viatge cultural per Xipre, pots entrar a l’àlbum de Facebook.