Aquest ha estat un viatge ple d’encant i és que anant a Itàlia no pot ser d’una altra manera. A Sicília, en concret, la força d’una illa volcànica ben viva es barreja amb l’art i la història que emana dels vestigis de l’antiguitat clàssica que trobes arreu i amb l’aroma del Mediterrani. Aquesta combinació la dota d’una personalitat única en tota Itàlia, que hem tingut ocasió de conèixer personalment.
El títol del viatge, “Sicília, la joia artística del sud d’Itàlia”, ja prometia i ha complert amb escreix les expectatives. Tots i cadascun de nosaltres hem pogut apreciar, per exemple, la bellesa de la Vall dels Temples d’Agrigento, on es conserven temples i monuments d’estil dòric com el Temple de la Concòrdia o la gran estàtua d’Ícar, que continuen al seu lloc després de més de 2.000 anys, concedint-nos l’honor de poder-los admirar i fotografiar, passant ja a formar part del nostre record.
Això sí, el mític Etna se’ns ha resistit fins al final. No ha estat fins el darrer dia a Catània que aquest imponent volcà sicilià ens ha mostrat el seu cim de més de 3.000 metres d’alçada, omplint-nos de satisfacció.
Posats a mencionar alguna curiositat que ens hagi cridat l’atenció, val a dir que l’hotel on ens vam allotjar a Palerm és un antic banc i encara en vam poder veure l’enorme caixa forta. Quants diners devia haver custodiat i de qui serien? Llocs com aquest fan volar el nostre imaginari i ens connecten amb el nostre jo petit.
Ara que, el moment més especial d’aquest viatge per Sicília ha estat la visita privada al Palau Biscari de Catània. Ens va sortir a rebre el seu encantador propietari, el Marquès Ruguero Moncada, que ens va fer una excel·lent introducció a la història del palau i ens va convidar a veure els diferents salons. Com a colofó, al saló principal vam degustar un deliciós dinar i vam brindar amb cava mentre sonava l’ària “Casta Diva” interpretada per la cèlebre Maria Callas. Tota una sorpresa que no esperàvem pas i que ens va encantar!
En definitiva, tots hem gaudit molt del viatge a Sicília i la millor prova d’això és el bon ambient que es respirava, les constants rialles que s’encomanaven i el fet que n’hagi sorgit un nou grup d’amics.