Contrast de temples i gratacels a Tòquio
En els darrers anys, el Japó s’ha convertit en una destinació viatgera de referència. L’exotisme cultural del país del Sol Naixent fascina pel contrast entre la modernitat tecnològica més intensa i la tradició i l’espiritualitat heretada del budisme i del xintoisme. Un dels vessants on es fa més evident aquest contrast és a l’arquitectura de les seves ciutats, on sovint podem trobar temples envoltats de jardins i de zones verdes a l’ombra dels imponents gratacels que componen les singulars siluetes urbanes de Tòquio, Kyoto i Osaka, les tres principals ciutats del Japó. Per il·lustrar aquest contrast, en aquest article hem triat cinc edificis singulars del Japó que són un bon exemple de la tradicional arquitectura dels temples i dels gratacels i museus més innovadors.
El temple Kinkaku-ji de Kyoto, el Pavelló Daurat
Temple Kinkakuji o Pavelló Daurat de Kyoto
Kyoto va ser capital del Japó durant mil anys, per la qual cosa el seu llegat cultural i arquitectònic és d’una riquesa impressionant. Dels més de 2000 temples que hi ha a la ciutat, sens dubte un dels més espectaculars és el Temple Kinkaku-ji, el Pavelló Daurat. El nom fa referència a la cobertura de pa d’or de les parets de les seves dues plantes superiors, que el fan brillar amb majestuositat en mig dels jardins que l’envolten. La seva imatge reflectida a les aigües de l’estany és una de les fotografies més buscades per tot aquell qui el visita. Originàriament, a finals del segle XIV, l’edifici era la residència d’un antic shogun, un comandant de l’exèrcit, però després es va acabar convertint en un temple budista zen que, fins i tot, atresora relíquies de Buda. L’any 1950 un monjo el va incendiar i l’actual temple és una reconstrucció de l’any 1955. El 1994 el temple Kinkaku-ji va entrar a formar part del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco, juntament amb altres edificis històrics de la ciutat.
L’Umeda Sky Building d’Osaka
Umeda Sky Building d’Osaka
A Osaka se la considera la capital gastronòmica del Japó i una de les seves ciutats més vibrants. Els seus habitants tenen fama de ser molt més oberts i extravertits que els seus compatriotes i l’animada vida al carrer, sota els intensos llums de neó dels locals de Dotonbori, són una de les imatges més genuïnes de la ciutat.
Si a Osaka hi ha un edifici icònic, aquest és l’Umeda Sky Building, de l’arquitecte Hara Hiroshi. Els dos gratacels bessons de 173 metres d’alçada que el formen són un dels millors miradors de la ciutat. En el moment de la seva construcció, l’any 1993, eren els edificis més alts de tot Japó. A més d’estar connectats per un pont, a la part superior estan coronats per una plataforma anomenada l’Observatori del Jardí Flotant, des d’on tindrem unes espectaculars vistes de 360 graus de tota la ciutat, especialment al vespre, amb la posta de sol i amb tot Osaka il·luminat.
El Temple Sensoji de Tòquio
Temple Sensoji de Tòquio
La capital del Japó té un patrimoni cultural de gran valor arquitectònic i el vermell dels seus temples és també un dels colors més present a la ciutat. Situat al barri d’Asakusa, el Temple Sensoji és el temple més antic de Tòquio. Dedicat a Kannon, la deessa de la misericòrdia, el recinte del temple està format per diverses portes d’accés, edificis i jardins i és un dels llocs més visitats de la capital nipona. Especialment cal destacar-ne la pagoda de cinc plantes que, amb els seus 55 metres d’alçada, és la icona més visible d’aquest espai de culte. Cada any, el tercer cap de setmana de maig s’hi celebra el festival Sanja Matsuri, un dels més importants de Tòquio, en què es fan multitudinàries desfilades d’altars per retre homenatge als fundadors del temple.
El Museu d’Art Contemporani de Kanazawa
Museu d’Art Contemporani del segle XXI de Kanazawa (Foto de l’Image Data of Kanazawa City)
Les dues icones arquitectòniques de Kanazawa són ben bé pols oposats. Aquesta localitat d’esplendorós passat feudal destaca per l’impressionant castell de Kanazawa, construït al segle XVI, i pel Museu d’Art Contemporani Segle XXI, fundat l’any 2004, i que ha esdevingut un referent arquitectònic i cultural del país.
El concepte d’aquest original museu dissenyat pel reconegut estudi d’arquitectura japonès SANAA és un edifici completament cilíndric situat en un ampli parc. Totes les parets de la façana són transparents, de manera que així es crea una connexió entre l’interior i l’espai exterior, en el qual també s’hi exposen obres d’art. L’avantguardista edifici acull obres d’art i instal·lacions conceptuals ben originals integrades en l’estructura de l’edifici, com La piscina de Leandro Erlich, basada en un espectacular joc d’efectes òptics, o la Colour Activity House d’Olafur Eliasson, en què les parets de vidres de colors d’una cambra amb forma d’espiral semblen canviar de tonalitat segons la posició de qui les mira.
El santuari d’Itsukushima a l’Illa de Miyajima
Santuari d’Itsukushima a l’Illa de Miyajima
A l’illa sagrada de Miyajima hi ha un dels santuaris més bonics i més visitats de tot el Japó, el santuari xintoista d’Itsukushima. Construït per sobre de les aigües del mar, el santuari se sustenta sobre estructures de fusta semblants a les d’un moll. Es diu que els seus orígens es remunten al segle VI d. C, tot i que no n’hi ha documentació exacta. A més de la seva bellesa i de la seva peculiar arquitectura, el que ha fet més famós aquest santuari és la seva porta d’entrada, torii, que es troba en mig del mar. Amb la marea baixa, és possible apropar-s’hi a peu, en canvi, amb marea alta, la porta de color vermell de 17 metres d’alçada sembla que suri damunt de les onades i crea una imatge que ja s’ha convertit en un emblema del Japó.